La legítima és el dret dels descendents del testador a rebre una quarta part de l’herència a la seva mort. Si el testador no té descendents, el dret a la legítima el tenen els ascendents.
Aquesta quarta part de l’herència es reparteix a parts iguals entre tots els legitimaris, però si algun ha premort al causant, és substituït pels fills que hagi pogut tenir aquest legitimari en la part que li correspongués.
Els legitimaris poden reclamar la legítima a l’hereu o hereus a partir del moment de la mort del testador, i per tant, és un dret al qual no es pot renunciar amb anterioritat a la mort del causant.
Per al càlcul de la legítima es parteix del valor que tenen els béns del testador a la seva defunció i del resulta se’n detreuen els deutes del testador, les despeses d’última malaltia i les despeses d’enterrament. S’afegeixen al cabal hereditari els béns que el testador hagi donat en vida. Obtingut el valor, la legítima és el 25%, que es reparteix entre tots els legitimaris. Si algun dels legitimaris ha rebut una donació del testador en vida, aquesta donació va a compte de legítima. Si el legitimari també és llegatari, el llegat va a compte de legítima.
L’hereu és l’encarregat de pagar les legítimes i ho pot fer en béns, de l’herència o propis, o en diners. En cas que no es pagui voluntàriament, el legatari haurà de reclamar-la per via judicial, amb els interessos corresponents des de la mort del testador, i el termini que hi ha és de 10 anys des de que neix el dret, o sigui des de la defunció del causant. Si el legitimari reb una quantitat de l’hereu a compte de la legítima, però aquesta és insuficient, caldrà demanar el complement de la legítima, també de forma judicial.
Però en cas de desheretament per les causes previstes en l’article 451-17.1 del Codi Civil de Catalunya, el causant pot privar als legitimaris de rebre la legítima.